Lema: Eixos fills
Artista: Loren Fandos
Crítica: Vicent Jarque

Que bonic és quan arribem a casa tindre-ho tot al lloc i si necessitem alguna cosa solament hem de dir les paraules màgiques: “Mamà, on està el ....” en els punts podeu posar el que vulgueu. Ella segur que ens resol el nostre “terrible” problema, per això el nostre monument d’enguany, va dedicat als fills i a .... eixa “superdona” que és la mare.

Quan sona el despertador
I et comences a esperear
Entra la mare en l’habitació
Per a que a classe no fem tard.

Nosaltres de joves no veiem
El dur que és el seu treball
I de faena de casa
En fem poca o no cap

Meés bé la “punyeta” fem
Demanant açò i allò
Fem cara pomes agres
No dient mai per favor

Si per una casualitat
Ens demanen que algo fem
Cridem una barbaritat
Dient que de treball no res

No tenim els joves clar
Que la casa no és hotel
Que vivim tots plegats
I s’ha d’ajudar molt més

No és tant dolent la cosa
Si ta mare et demana
Que baixes la “basura”
Que la pudor que fa és massa

Ni tampoc passa res
Si et toca fer el llit
Perquè pegar-li un estironet
S’agraeix molt per la nit

Solament ens queda
Demanar a tota la gent
Que se passen per la falla
A vore tots els consells.