Lema: Fins al món de l'ordinador, arriba hui l'amorc
Artista: Rosa Blasco Furió
Critica: La Calavera Coquis

Lluny ha queda en el temps l'epoca de Romeu i Julieta, quan el galants prenteden recitaven poemes ala seua estimada des de el carrer mentre a ella li queia la bava de dalt del balcò o darrere la reixa. Eixe romanticisme que tenia al carrer com a principal protagonista ha deixat pas al ciberamor. Hui en dia es llga per Internt mitjantçant els "xats" per -mai o e ja famós "Messenger". La Veterana, que com ja sabeu, complix enguany 80 "tacos" es troba plena de joventut i ella que ha conegut en el seus inicis el galanteig aquell dels balls al carrer i el: "diuen que festegen però ell encara no entre en casa", vol fer en esta ocasió un cant a l'amor modern com a mostra de la seua adaptació a la realitat que marca el segle XXI.

Mirant-la tot embovat
amb el ulls plens d'emoció
ell li fa declaració
de voler etern al seu costat:
no es veritat, àngel de amor,
que en esta cèntrica plasça
la llum m´sbonica passa
i el teu rostre llueix millor?
Que la nit es alegria
per que naix el teu encant
i sols en tindre't davant
jo per tu em moriria.
I ella el contempla espantada
i amb el ulls més grans que un plat
pensant: Ara vorà este descarat
el que's una dona enfadada:

Em jurares vida eterna
sempre junts i al meu costat.
I ara vens de la taberna
en un pet dels peus al cap
I per si no tingueres prou
en no aguantar-te dret
al carrer montes el show
per quedar-te satisfet.
Ara pujaràs tros de borrego
que ací t'estic esperant
i em declares eixe amor cego
que des d'ahi m'estàs bramant.
Jo t'espere molt inquieta
per dir-te en bella poesia
que dormiràs a l'estoreta
mentre et passa eixa xirivia.