Lema: La gran Bacanal
Artista: Xavi Ribes
Crítica: Julian Arribas

Embriagats de foc i màgia
els vilers alcen el vol.
No és miracle, no és el sol,
és la Vila, que obri l’ull
a la festa de Borriana
i convida a tot el poble
perquè tots units en rogle
noten la sang com els bull.

I que bulla pel gran goig
de sentir-nos tots fallers
sense por de fer el boig
a les places i als carrers.

A la plaça de la Vila
sempre tindreu un bunyol,
i, de mistela, un bol
si hi veniu a contemplar
la millor falla plantada
i les més belles falleres:
boniques clavellineres
i espurnetes de la mar.

Em va dir el veïnat:
“No és que vulguem fer dentetes”,
i en dir jo: “És veritat?”
m’envià... a fer punyetes.

Tot el barri ho té ben clar:
la Vila està que se n’ix,
treballant com un repix
ha pujat tota allà dalt.
Amb uns anys, el campanar
haurà d’anar de puntetes
si li abelleix fer manetes
a mil metres de l’asfalt.

El campanar i la falla
festegen enamorats,
són parella de gran talla,
com el millor dels remats.

A banda de les falleres,
que són l’encís de la festa,
cal explicar que la gesta,
(enguany és de molts botons)
és conseqüència obligada
d’uns fallers entusiasmats,
a voltes, desbaratats,
que els ix foc a borbollons.

Per una fallera vilera,
ens desbaratem en massa,
com la sang en primavera,
en observar-la quan passa.

Pregunteu-li-ho a Amadeo
que sempre té la raó.
No és que li falte un regó,
ni que l’hagen embruixat,
és que quan passa la Vila,
o algú diu: “La Vila ve”,
sent de sobte un no sé què
que el transforma en allunat.

I en la Lluna, de seguida,
inventa allò no inventat,
ho grava cantant d’oïda
i et deixa bocabadat.

I si no, doncs mireu Toni,
el perenne president
qui per esta falla sent
unes coses d’altre món.
Esta a punt de fer història
en la falla de la plaça
i això és tot per la gran traça
que té per a seure al tron.

No li falta un maldecap
i, si en falten, en busquem...
perquè no li’n quede cap
sempre fem el que podem.

I així, la Vila cavil·la
per estar entre les grans
usant totes nostres mans,
l’ingeni i un poc de tot,
que diners, no és que n’hi haja,
el secret és el treball
com si hi anàrem a estall
sense mai no omplir el pot.

El secret de nostra falla
és la il·lusió dels fallers,
saber fer de borumballa
una gran falla i un vers.

Si algú pensara algun dia
en provar a ser faller,
a la Vila, si pot ser,
serà, com no, benvingut.
Tenim lloc per a tothom
i treball, (que mai no es cobra)
però allò que sí que ens sobra
és un ambient collonut.

El viler fa un bon treball,
ben menjat, millor begut,
mai no ens falta cap detall;

ara, sols ens faltes tu.

També podem, de vegades,
disgustar-nos un poquet
perquè el nostre gabinet
assegura convençut,
que fem un treball insòlit,
que no sempre els dels jurats
poden estar inspirats
i ens furten allò merescut.

Tant s’hi val, que en esta falla
el que importa és l’amistat,
xiquets, majors, jovenalla,
i, de foc, un bon grapat.

Enguany Pedro és de la Junta,
que la seua dona és reina,
i per donar-li una feina,
com que té porra i trellat,
li hem dit que ha de fer guàrdia
i oferir whisky de gorra
al temps que ensenya la porra
als que formen el jurat.

Si així encara el premi està
per baix del nostre quefer...
anirem a fer la mà,
doncs, si no, què anem a fer?

Per a organitzar la cort
i no entrar en discussions
ni sotmetre’ns a sermons
es farà el que Sayo diu:
“Escolteu i no piuleu,
tu fallera, tu també,
tu, enguany i l’any que ve,
ja pots córrer més que piu”.

Les belles dones vileres
són falleres per decret,
i escolteu, que açò és de veres,
no existeix millor floret.

Més o menys, açò és la Vila,
paradisíac indret,
si vols sentir-te complet
i deixar que et creme el foc
t’aconselle que ens visites
un dia al nostre casal
perquè ens veges el pardal...
de l’estendard, albercoc!

Ai, el pardal de la falla
per on passa fa furor,
sempre amunt, mai no badalla,

incansable, sí senyor!