Lema: La Floració
Artista: Xavi Ribes
Critica: Vicent Jarque

En un poble imaginari on fa uns anys tot era verd, d’un temps ençà s’està produint una transformació inimaginable, el canvi de fisonomia i sobretot de dolor és un fet que no ha passat desapercebut per a ningú. En este canvi de color hi ha algun “jardiner” que ha sabut treballar la terra molt bé i ha recollit els fruits, i fruits i fruits..., molt de fruit.

Era un poble orgullós
De les terres que tenia
Perquè eren els millors
Tots els fruits que produïa

Eren l’enveja de tots
Perquè no hi havia igual
Les seues taronges són
Les millors del món, mundial

Però com tot s’acaba
Ací també va passar
És va acabar la taronja
Perquè algú volia obrar

La febre per la rajola
Va transformar el cultiu
La taronja ja no “mola”
Ni tampoc el regadiu

Ara toca urbanitzar
Que és molt més productiu
Si a l’hort li “toca” un pai
El propietari ja se riu

Ja no es busca comprador
Per a vendre les taronges
Ara es busca corredor
Per a que pose rajoles

I si l’història no para
Ens quedarem sense verd
Perquè “lo” de la rajola
No s’ha parat de moment

Cal treballar amb el cap
I voler fer coses bé
Per a que es puga salvar
El poc que queda sencer