Lema: Açò es un regnat… un poc destarifat.
Artista: Paco Borja i Ripolles
Critica: guino Puig i Safont
Estem en la Plana Baixa,
estem en l’Edat Mitjana,
en un regne de rebaixa,
en el regne de Borriana.
El regne de la corbella
de molt coneguda fama,
on hui tenim derrama
per a poder fer la paella,
on ja no queda costella
ni per a un ni per a dos
amb un present tenebrós
gràcies al anterior rei
deixant-nos sense remei
sense caldo i sense arròs.
I per la gràcia de Déu
ara “Calpe” és sobirà,
i si no es meneja, “redeu”,
ens anirem a fer la mà.
I amb aquesta perspectiva
amb mítings de parròquia,
i lliçons de ventrilòquia
amb l’oratòria primitiva,
seguiran gastant saliva
al ritme de la simbomba
sentint la veu en tromba,
“ai sant Calpe beneït”
menys viatges a Madrid
o ens cavarem la tomba.
I com el rei és diputat
i sempre esta de viatge,
el regne es abandonat
per la dieta i pel peatge.
Quan ésta en la capital
deixa de cap del castell,
al “Safont” o al “Granell”
com a rei a temps parcial,
doncs l’obligació nacional
també és representativa
acudint tots en comitiva
a Espanya o a l’estranger
els que com “Calpe primer”
son governants... mes iva.
I el rei en el tron
pels bufons es rodejat,
quatre que ací són
per una bona amistat.
El bufó d’ors a la dreta
el de basts en el mig,
i el de copes el desig
que no acabe l’espasaeta,
doncs taulell i rajoleta
els imposts i el turisme,
són el nostre catecisme
i sense marbre i mobila
acabarà aquesta vila
en la vora de l’abisme.
El regne esta enquadrat
en les terres de Castelló,
prop del castell
governat per la santa...Diputació.
Governada en solitari
pel seu rei “Fabrtur”,
que amb fama de dur
i expert fitosanitari,
a muntat un bon sumari
en una taula redona
on es juga la corona
en pleits i querelles,
on els jutges a parelles
el sostenen la trona.
Per a distraure la gent
i què gaudisca el personal,
a muntat l’Ajuntament
una fira....medieval.
Al primer lloc de venda
tenim el comerç faller,
que pareix un castanyer
al fi d’una llarga senda,
on tindrà la reprimenda
que acabarà en un atac
a qui es portarà un bac,
doncs festes i cementeri
pareixen molt d’imperi
per al comte “Paco Isach”.
Lloc de pura artesania
de “publica” ensenyança,
que amb la Conselleria
té molt poca esperança.
Passarà molta gent
per eixe gran barracó,
que té ací l’educació
de forma permanent,
on amb gran patiment
l’estudiant més sabut
necessitarà un escut
perquè sap molt bé
que d’ell passa el PP
i la senyora “Monteagut”.
La musica és necessària
en la fira tradicional,
on de forma voluntària
ni té ajuda, ni té local.
Per a arredonir la fira
tenim ací a la banda,
ficada dins d’una llanda
i quasi sempre de gira,
perquè pareix mentira
que no tinguen espai
ni en la plaça Sant Blai
ni tampoc baix del pont
i confiant en “Safont”
faran cap al “Llombai”.
En un lloc de Burriana
del que no recorde el nom,
hi ha un cavaller “tarambana”
amb Monferrer...de cognom.
En un atac de bogeria
s’afronta a l’ajuntament,
eixe gran molí de vent
governat per majoria,
succedani d’oligarquia
on cal ser un quixot
o estar del tot taratot,
per a llançar un missatge
quan tot és un muntatge
quan és tot un complot.
El calabós no pot faltar
en el regne de Burriana,
on s’està intentant acabar
amb la “navel” i la “salustiana”.
Amb la força de la tortura
el feroç botxí constructor,
es vol fotre el llaurador
amb bona dosi de mà dura
quan sense tanta floritura
el pot cremar en la foguera
doncs amollant-li la cullera
ho rodejarà tot d’una paret
des de “la coixa” al “marjalet”
i del “fondo” a la “pedrera”.
I per si falla la clementina
i per si falla l’urbanisme,
sempre ens quedarà la mina
de l’anhelat... turisme.
Rodejat de preocupacions
protegit per uns mastins,
rebrem a uns futurs veïns
ben carregats de milions,
fent mil hotels i pensions
des del port fins al grau
que frene eixa gran allau
que vindrà del més allà
i que a la “fandos” deixarà
plena de “gloria” i pau.
I ací s’acaba la història
d’una llegenda medieval,
que és feta a la memòria
d’un passat...testimonial.
I amb “calpe” i la gavina,
l’alqueria i “perello”,
la policia i “pallardo”
abusarem de l’aspirina
amb la “suay” i la “suavina”,
el “sancerni” i la “vicent”,
el “granell” i el medi ambient,
la “fandos” i la “montagut”
el “isach” que és molt tossut
i el “safont” d’acompanyament.
I apuntant-se a tots els marrons
i ajuntant-se “a quien más da”,
la “mercedes” que per collons
ens destrossa el valencià.