Artista: Sergio Edo
Critica: Carlos Marín i Ramón Llopis
Isla Tortuga es un lloc que tots coneixem de les pel•lícules des de fa més de 40 anys, del temps de Errol Flyn i Burt Lancaster, i sempre es el mateix poble, no canvia mai. Allí anaven els pirates i filibusteros a descansar, a dormir (era una espècie de poble dormitori), a gastar-se els diners que havien aconseguit en altres llocs. Entre ells la convivència era dura i sempre estaven renyint uns i altres. I els que pagaven el pato sempre eren aquells que tenien al seu servici, els esclaus.
Mos trobem hui, en el Segle XXI, en un poble que pràcticament també està igual des de fa molts anys, que no tira avant i quan avança, tan esplai que pareix una Tortuga. Este poble també està ple de pirates i fill-embusteros, que estan sempre sarpa a la grenya, i entre els uns i els altres fan que lo que se vol avançar, se retrase.
Els pirates empresaris volen fer inversions per el be del poble i el benestar dels ciutadans, però a costa de guanyar diners i mes d’una vegà enriquir-se.
Els fill-embusteros, en llocs de trevall acomodats, també volen el be del poble i el benestar dels ciutadans, a base de “quedar-nos com estem” puix es preferible que no es faja res abans que permitir que algú es faja ric.
Als esclaus, pobres llauradors, que no poden seguir cultivant la taronja estan al mig i els en peguen per tots els costats.
Si els toca un PAI i venen l’hort, malvenut i barato. Si no tenen PAI, la taronja ni malvenuda ni barata, a res.
Si venen l’hort els diuen que això es pa per a hui i fam per a demà i que estan matan la vaca que te que donar llet als seus rebesnets.
Si mantenen l’hort els diuen i no venen, ni pa ni vaca ni llet ni rebesnets perquè la taronja es moriran de fam, i això es eixina i no te cap remei per més que vullguen dir-nos lo contrari o que ja cambiara o que tenen solucions.
Per això quan tots els demes estan ja navegant a tota vela, en el nostre poble encara tenim el barco en la ma, sense saber que fer en ell, si navegar ja d’una o deixar-lo de mostra.