Lema: El circ de la vida
Artista:Juan Carlos Moles
Critica: Mercè Puig i Nebot
Arrupit i content,
únic, solitari,
envilit per la falla, dolça
l’última residència del meu cor,
baix la lona, baix
l’alt món de l’estrela,
alçada l’ànima fervent
l’esperit de la festa, corb, torçut
en la pols estel•lar de la memòria,
hui,
com un dia qualsevol,
m’he posat a escriure sense saber com
aquesta explicació del circ de la vida.
Pero de sobte la llum,
cal descobris-la. Vegeu
que poden descobrir-nos
els fallers del “Club 53”,
i llvors, res, tot
seria preparat a la nostra altura
i ella, l’elemental,
és un do d’amor i crea...
per de sobte la llum:
sempre vaig pensar que potser
fóra la infància el primer, el
simplement necessari.
Xiquets: mai
vos traguen les il•lusions.
Els circs sí, per als hòmens alegres,
ansiosos d’esperar les vesprades
dels diumenges,
“ara, al fi de la jornada,
quan la festa m’espera
he aprés que la dita
només existeix en la innocència.”
I així passa la vesprada,
el temps, l’aigua de L’essència, l’aigua
de la vida, el circ amic.
I hi ha una dolça deixadesa d’amor
que ens entela.
Fora
les estreles i els artistes dormen, sols,
sense llum, sense claredat o soroll.
Però tot canvia
son els fallerets del “53”
alegres, sonors
en la fraternitat,
divertits
de tant d’amor i d’estima,
en masa, en bàndol, en emoció
única i senzilla, donem
humilment
desconeguts,
quan la flama es flama
tornem a contemplar, i cessa el circ.