Lema: Magnificus circus borrianus Artista: Francisco Fuentes Moreno
¡El "magnificus borrianus"! Té un nou director, Esperem per favor Que no isca "malus" I que ho fassa millor.
Correm perill de veres Amb estos governants, Uns regidors i regidores Que son els artistes Del circ i les escenes.
Adivina adivinalla Qui és el cap de la falla Esta ben disfressat Amb un barret de talla I cal pensar-ho ja.
De remat un xiquet El gat i una pilota, Un altre ben xicotet Que quasi ja ni vota I una xiqueta devota.
I ballant pel cap fent turisme de fira Una guapa ballarina Venent sense trellat La borriana turistica.
Escena primera(el circ del carrer sant vicent)
Han fet sense seny un circ de primera , El circ de san vicent Un circ de la "gotera" I quan plou de la "patera".
Te colorit amb coentor I taps per que esvares, no hi ha res mes lluidor Que fer grans "caguerades" Per a ser bon regidor.
Escena segon (de grau a terrasses ara va i cau)
Si quan arriba la pluja Tens casa a les terrasses
Puja't a la corda fluixa
Sigues artista i no caigues I amb molta sort passes.
Perquè voleu la "pasarela"? Una corda de punta a punta, I si algú cau i es querella Damunt que per poc s'ofega Per burro li "foten" multa.
Escena tercera (sant gregori lent con un caragol)
Sant gregori seguix lent Com un caragol mal dirigit I per una "mersedes" amb pes Que ara pega cabotades A tot el que pepe li ha dit.
Si vols saber ara Qui és "mersediscas" Posa-li sou i "perricas", Ja no votara mai en contra i correra alçant el braç.
Escena quarta (universitat "fabrius i")
On té el mag la boleta Despres de tanta carrera La té amagada a la dreta I vol ensenyar a la "cantera" A fer trucs de primera.
És habilitat dels politics Confondren's amb il·lusions, I per aixo ací els critics Com no veiem solucions Estem d'ells fins els collons
Escena quinta (els meravellossos germans xafont)
Els germans xafont Faran un nou espectacle, Disparat d'un canó Eixira "ipsofacte" El del partit de "cal..pp".
P.d. nota dels critics La resta de les escenes fins a onze ja les voran quan la falla estiga plantada, valdra la pena l'espera.