Lema: Un Zoologic... demagògic
Artista: Toni Rosell
Critica: Quino Puig i Safont

Lliçons d’història
Ja passat el diluvi,
Estem ací en la UVI
Sense escapatòria
I no hi ha moratòria
Ni dosi de valeriana
Que evite la desgana
Que a posat a vosté
En un arca de “Noe”
En mig de Burriana

I un zoo demagògic
Ple d’uns animals,
Mamífers i pardals
Que un grup il·lògic
Ha passat patològic
Ha muntat des de ja
Sense saber si demà,
Hi haurà aliment
Per al creixement
Del bestiar casolà.

Ja tenim la bandada
Els felins a “tutiplé”
Tenim les aus també
I la gàbia reforçada,
I així d’una tacada
Tingam el control
De la cova, el sequiol
Del refugi i del cau
Que assegure la pau
I també el protocol.

I tindre tant d’animal
Ens assegura la fama,
Qui ni plora no brama
Pensaran en el ramal,
I la Borriana rural
Serà un zoo urbanita
Que tindrà la visita
De tot l’ajuntament
Aprofitant el moment
Per posar la garita.

I cobrar l’entrada
De l’innovador parc,
D’un ecològic marc
D’iniciativa privada
De ratlla marcada,
De “país” de bitllet
Ideats en un bufet
Xuplan la mamella
Des de la Serratella
Al mateix “Palaciet”

Primer entreteniment
Serà el lleo salvatge,
Ja absent de coratge
Allotjat a l’ajuntament
I complint l’expedient
Que li dóna la feresa,
Perquè no és sorpresa
Que el polític enfitat
Nomes vol popularitat
I no menjar-se la presa.

Com a animal de pes
Tindrem ací l’elefant,
Que camina elegant
Però fot el progrés
A l’emprenyat accés
Que hi ha a Borriana,
I degut a la desgana
Que te la generalitat
Li farem un empalmat
Al plànol de la plana.

L’exemplar mes bonic
Estarà a la marjal,
Que farem a l’arenal
Per eixe gran amic
Que deixa un pessic
Com a au migratòria,
Que en la trajectòria
Posa ací els seus ous
Traient-se grans sous
Els amics de la còria.

L’hipopòtam local
Serà eixe llaurador,
Que fart de la suor
S’ha tret el jornal,
Amb valor cadastral
I a fortuna l’arrova,
Canviant-se l’alcova
Per un dormitori fi
I tirant-li al llagostí
Al caviar i a l’anxova.

El pitjor depredador
El rèptil mes voraç
L’únic que es capaç
A estendre el terror
Que es fot el millor,
En afers immobiliaris
I en préstecs bancaris
Com un gran cocodril,
Que es mostra hostil
Amb molts propietaris.

El zoo ja el tenim ple
D’animals hi ha massa,
En l’Axiamo i la plaça
A Sant Blai i la Mercè
Al Camí d’Onda també,
A “Don Bosco” i el Raval
Posant al Plà el ramal,
Al “Garbó” la finestreta
A “la Bosca” l’entradeta
I a “l’Escorredor” el final.

I aquest crític una estona
En la gàbia...de la mona.