Lema: Farem a Borriana... la reserva de la Plana
Artista: Rafael Guijarro Prades
Crítica: Quino Puig i Safont

Cos i Remat.
Seguint l'ordre del general "fabr custer" el quint de cavalleria esta preparant una gran reserva índia en les terres de Burriana, indis de totes les races i de tots els països vindran a passar la resta de la seua vida a aquest verger on els canons com el del riu "Millars" i els deserts com el del "Arenal" seran el seu futur hàbitat.

Van fotre la cabra
amb la cavalleria,
amb eixa "tonteria"
que prové de Fabra
cantinela macabra,
que farà de Burriana
el lloc de la Plana
on hi ha mes reserva
de matolls i d'herba
i cau de sargantana.

Escena 1a.
Es fomentaran el Poblats aïllats en diferents zones de Burriana, fomentant les urbanitzacions de caràcter indígena, amb centenars de cabanyes índies tant adossades com apariades, on els indis podran viure en el seu carácter mes salvatge.

Adossats a gavelles
a deu pams la planta,
d'un total de noranta
i a preu de castells,
un niu d'estornells
que faran un poblat
de l'indi importat
del nord d'Europa
que deixara la sopa
per a menjar rossejat.

Escena 2a.
També existiran les zones pròpies de cultes religiosos on es podran invocar al gran esperit reparcelador, on els obrers de la construcció dedicaran les seues pregàries i practicaran les seues danses tribals per a què mai els falla el treball.

Visca la mà d'obra
d'oficial i de paleta,
de cos de camiseta
i de clots de sobra,
de falsa maniobra
i poc sentit comú
on si ens és oportú
li farem pregària
a la santa macaria
o al mateix "manitú".

Escena 3a.
De totes parts del món vindran les diferents tribus que s'instal.laran en aquestes terres, entre elles estaran els castissos indis "xulapas", que des del comtat de Madrid vindran carregats amb el seus efectes.

De Madrid "xulapa"
d'Aragó "baturro"
i l'indi mes xurro
la flor en la solapa,
formant tot un mapa
de diferents races
vingudes en masses,
abarrotant la ciutat
de molt d'espavilat
i d'indis carabasses.

Escena 4a.
Els salons i sales de festes estaran repletes dels enginyers i arquitectes que estaran fent el gran negoci en les noves constuccions, destrossant tots el horts de tarongers que van ser la font d'ingressos mes important que el seus pares van tindre per a pagar-los els estudis.

Il.lustre arquitecte
i enginyer famós,
de futur gloriós
i de passat selecte,
que te el defecte
de ser desmemoriat
en estar obessionat,
a matar eixa llimera
que li pague la carrera
i el deixe... col.locat.

Escena 5a.
Els enterradors tindran suficient treball amb els soterrats de les diferents varietats citrícoles, acudirem als sepelis de "clementines" i "salustianes" que seran soterrades en les terres que les vab veure naixer.

Adéu clementina borda,
adéu navel ensucrada,
teniu la vida comptada
doncs ningú ja recorda
i es fa la vista "gorda",
davant l'abandonament
sense cap sentiment
de la fruita daurada
ara trista i soterrada
sense deixar testament.